Skip to main content
Fundación de los Ferrocarriles españoles

La història un gran projecte

De la prehistòria a la gènesis del Museu

 

La gènesi del Museu del Ferrocarril de Catalunya es remunta a l'any 1972. Parteix d'una iniciativa de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona, arran de la celebració del XIX Congrés de Modelistes Europeus del Ferrocarril (MOROP) per aquesta raó es va decidir reunir a Vilanova una àmplia exposició de locomotores de vapor. 


El motiu de triar la capital del Garraf va ser per l'existència d’un antic dipòsit de locomotores que havia deixat de funcionar l’any 1967 i que permetia disposar d'un pont giratori, dipòsits d'aigua i una Rotonda per a guardar les màquines. Les instal·lacions vilanovines van tenir una gran activitat des de finals del segle XIX fins a meitat del XX i, és un fet, que van atreure a empleats ferroviaris de tot l’Estat a aquesta ciutat, arribant a ocupar a més de 900 professionals. Sens dubte el ferrocarril va marcar la història contemporània de la població. 


Un cop aprovada la iniciativa de fer una exposició a les vies del complex ferroviari de Vilanova, Renfe va traslladar vehicles de diferents indrets de la península per a la seva exhibició a la ciutat. Finalitzat el Congrés Internacional la majoria d’aquest material quedaria estacionat sent l’embrió del futur museu que encara trigaria a materialitzar-se.

 

Llegir més

L’any 1981, coincidint amb el centenari de la línia de Barcelona a Vilanova i la Geltrú, Renfe i la Generalitat van promoure la creació a Catalunya d'un museu del ferrocarril amb un model de gestió compartida. Després de la firma d'un primer conveni de col·laboració, al que posteriorment s'incorporaria l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, s'acorda el repartiment de les actuacions necessàries per a l’obertura del Museu. La Generalitat va rehabilitar l'edifici de la Rotonda i va convocar un estudi arquitectònic d'idees per a la intervenció integral que transformés el  dipòsit de locomotores de vapor en un veritable equipament cultural, un concurs que no arribaria a resoldre’s perquè el propòsit inicial de gestió participada va acabar truncant-se. Per la seva banda, Renfe va restaurar els vehicles amb la col·laboració d’una escola-taller municipal i va incorporar l’edifici fora d’ús de l’economat com a espai de recepció i serveis. 


El Museu va obrir les seves portes el 3 d'agost de 1990 per la voluntat de l’Ajuntament i de Renfe, però sense un pla d’intervenció global, ni una organització, ni un fons que convertís el vell dipòsit i l’edifici de serveis en un Museu de debò. El factor clau que va fer possible la seva evolució i desenvolupament els primers anys va ser la passió, la tenacitat, la generositat i l’empenta de diferents persones i experts del món ferroviari. A partir de 1993, quan Renfe passa la gestió a la fundació cultural especialitzada en el ferrocarril, es va començar a professionalitzar el seu funcionament. 


Renfe l’any 1993 li encarrega la gestió a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Va ser a partir d’aquell any quan es va formalitzar l'existència del Museu com a tal, assignant uns primers recursos econòmics i humans, fixant un horari d'obertura al públic, preus, un protocol de funcionament, un primer inventari i la creació de l’Audiovisual “Puja al tren de la història” que va aconseguir el premi internacional Laus a la excel·lència en la comunicació audiovisual.

 

Sobre Nosaltres

Del 150 aniversari al 2008


L’any 1998 es celebra el 150 aniversari de la primera línia Barcelona-Mataró i la Fundació es planteja la commemoració com l’oportunitat per donar també un impuls al Museu. A partir del l’any següent s’estableix un nou programa d’exposicions i d’ activitats per a diferents públics, en especial pel escolar. Es també quan la Gran Nau, construïda en els orígens del ferrocarril de Vilanova (1881), s’incorpora definitivament al Museu. Al 1999 s’inscriu al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya amb el número 114.


En els deu anys següents es realitza una tasca sostinguda de consolidació de l’equipament com un espai dinàmic al servei de la societat i d’establiment de vincles externs, així com de preservació i documentació patrimonial i de rehabilitació arquitectònica. Es van crear diferents àmbits a l’edifici de l’economat, com va ser la biblioteca-hemeroteca, l’arxiu i la reserva.

Read more

Va ser en aquest període  que es van rehabilitar i recuperar dues edificacions històriques: l'antiga nau del taller de subministraments, com a Espai Segle XXI (any 2000), i un dels dipòsits d'aigua, com a Espai Gumà (2006). De igual manera se incrementaria la infraestructura amb tres noves vies per poder créixer i incrementar en nombre de vehicles preservats. Es van incorporar setze vehicles a la col·lecció inicial, entre d’altres elements patrimonials; es construirien o adaptarien deu passarel·les per a la visita al material; es var instal·lar el Parc de la Vall de Núria a l’exterior, obsequi de FGC en el 75 aniversari del Cremallera; i es va transportar el gran  mural de l'escultor Josep Maria Subirachs creat per a l'estació de Sants. En quant a restauracions va haver-hi més de 25 intervencions en material històric rodant fins el 2008. 


Tot i les actuacions realitzades en aquest període en diferents àmbits (educatiu, comunicació, conservació, documentació...) continuaven pendents les inversions essencials per convertir les instal·lacions de l’antic dipòsit en un veritable museu accessible i modern.

L’energia de la col·laboració


Després d’aquests anys de progrés, és durant la crisi econòmica quan es produeix el punt d’inflexió. La decisiva cooperació en el projecte d’una sèrie persones i de les institucions que representaven, van fer possible encarrilar el futur Museu. En el següent enllaç es poden consultar les organitzacions que col·laboren a fer possible el somni de impulsar un museu del ferrocarril del segle XXI.

 

En el 2007 el director del Sistema Territorial del mNACTEC, Eusebi Casanelles, va concedir una subvenció de la Generalitat de 30.000 € per a l’elaboració d’un avantprojecte integral. La col·laboració de l’àrea de patrimoni de l’ADIF, com titular de les institucions, va permetre fer un Master Plan per convertir l’històric complex ferroviari en un veritable Museu. L’arquitecte José Ramón Pastor, responsable de la rehabilitació de l’Estació de França, va ser el que, per part d’Adif, va dirigir tots els projectes i obres dels anys següents que va executar l’arquitecte, Jordi Roig. 


En el mateix període, el diputat vilanoví al Congres dels Diputats, Carles Campuzano, després d’una visita al Museu en la que detecta la potencialitat d’aquest actiu del territori, presenta una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat  de la que derivaria una aportació de 450.000€ en el 2009 i de la mateixa quantitat al 2010. Els 900.000€ van permetre fer rehabilitacions d’urgència en dues de les edificacions més emblemàtiques i deteriorades: la Nau del Pont-Grúa i la Rotonda, a l’hora que la realització de dos projectes executius per poder continuar en el futur les intervencions.

 

Llegir més

El conveni de l’any 2010 entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)  va ser un acord que recordava al primer que es va signar als anys vuitanta. Encara que sense incorporar dos aspectes cabdals: la gestió compartida i el compromís econòmic, va ser una mostra pública de voluntat de col·laboració per a la promoció i el desenvolupament del futur Museu del Ferrocarril.

 
En els anys següents es van executar les obres del Ministeri de Foment, mantenint el Museu obert. El resultat va ser un creixement constant de visitants, més destacable a partir del 2013, malgrat el complex context econòmic i la davallada general de públics de la majoria de museus.


En el clima de cooperació establert a finals del primer decenni del segle XXI, el mateix any 2013 es va signar un Conveni entre la Fundació i l’Ajuntament per a la utilització compartida de la Nau Pont-Grua fins el 2019. Un acord innovador i pioner en els museus del país que va suposar una destacable inversió municipal en la Nau més antiga i singular del Museu i l’oportunitat de poder ser utilitzada obrint-la a la ciutat. 


Dues fites acabaren d’empènyer la vocació educadora del Museu. Per una banda, l’inici del Màster en Sistemes Ferroviaris i de Tracció Elèctrica del Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, possible per l’estreta cooperació de la UPC amb la Fundació i el Museu, un postgrau que va suposar un pas decisiu per a la capitalitat educativa del ferrocarril a Catalunya. De fet, tres anys després també a Vilanova començaria a impartir-se per primer cop a Espanya un grau mig de formació professional dual en manteniment de vehicles ferroviaris. Amb aquests estudis la capital del Garraf es situa com a primer  centre de  formació de professionals del sector ferroviari a Catalunya. La tasca educativa del Museu amb el suport de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el de Vilanova o amb el Centre de Recursos Pedagògics del Garraf ha contribuït decisivament al coneixement del sistema ferroviari.


Serà també en aquest període quan es consolida la creació del col·lectiu de voluntaris del Museu, una proposta que portava anys gestant-se. Un petit grup de jubilats ferroviaris van començar l’any 2006 a col·laborar en tasques de restauració. La gradual incorporació de persones (no sempre vinculades originalment al món dels trens) per activitats de documentació, difusió o d’atenció als visitants, desembocaria en la constitució el 2009 de l’Associació de Socis i Col·laboradors del Museu (SiC). Una de les seves principals  fites va ser la recuperació i rehabilitació del valuós cotxe americà Harlan, una restauració complexa que va suposar una inversió de vuit anys de treballs. Aquest vehicle va poder incorporar-se a la col·lecció expositiva com una de les seves principals joies. Van ser mereixedors de el Premi Bonaplata 2015, distinció que cada any atorga l'Associació de Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia industrial de Catalunya, en la categoria d'entitat col·laboradora, com a reconeixement a la seva tasca en la posada en valor de el patrimoni industrial, tècnic i científic.

 

Sobre Nosaltres

 

El salt qualitatiu més important de la seva història


A finals del 2015, l’any commemoratiu dels seus primers 25 anys de vida, el Ministeri de Foment atorga 1.960.000€ procedents del programa del 1,5% cultural per a la rehabilitació de la Gran Nau, per a la construcció d’una annexa, per a l’adequació de l’edifici de l’antic economat -que continua exercint d’espai de acollida i serveis del Museu- i per a la seva unió amb la Nau del Pont Grua mitjançant un mòdul de lavabos. 


Aquesta aportació econòmica del Ministeri va ser clau per donar un salt qualitatiu en la trajectòria del Museu. L’oportunitat per a que a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles fes també una inversió complementaria de 157.000€ que va permetre intervenir en altres àmbits de les instal·lacions patrimonials i transformar l’equipament en un Museu més viu, més actual, més accessible i amb més elements preservats. De fet, entre el 2016 i el 2017 es va crear una nova àrea anomenada Espai Mercaderies, amb la instal·lació d’una via de 40 metres i de tres vagons a la part del darrera de la Rotonda, en paral·lel a la tanca perimetral del Museu. També en aquest període es va construir una via de 18 m amb sortida des d’una placa giratòria original de l’estació de Vilanova per albergar vehicles petits i una replica d’una terminal de contenidors. A continuació, la via de 40 m es va ampliar amb una nova de 170 m que permet la circulació de vehicles lleugers, com es el cas d’una dresina d’obres (rehabilitada per l’associació de voluntaris) que possibilita que els visitants gaudeixin d’un recorregut per l’interior del Museu.

 

Llegir més

L’any 2016 es va iniciar el Pla d’Inclusió i Accessibilitat per adaptar els espais i l’oferta d’activitats a les necessitats de un major sector de públic, sent el programa de subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de gran ajuda per a convertir el Museu en un espai al servei de les persones amb tot tipus de necessitats. Al 2018 també va començar la reforma del programa educatiu del Museu, en el que també es va comptar amb el suport econòmic de la Generalitat, de manera que la transformació arquitectònica anés acompanyada d’un canvi innovador en els continguts oferts.

 

Viatge al futur

 

Viatge al futur


Al febrer de l’any 2018 es va inaugurar una primera fase de les obres, amb la remodelació de l’edifici de serveis i el nou mòdul de lavabos, al maig del 2019 es va obrir per primer cop al públic la Gran Nau i una nova construcció que es va denominar Nau Panoràmica, espai destinat a exposicions temporals. A l'agost del 2019 es va rehabilitar la composició del Talgo II i es va situar a l'interior de la Gran Nau com a primer element patrimonial de la futura museografia.

 

Llegir més

Al desembre del 2018 el Ministeri va renovar la seva confiança en el projecte de la Fundació i Adif fent una nova aportació de 400.000 € per acabar la intervenció endegada el 2010 d’una altra nau emblemàtica, la del Pont-Grua. Aquesta actuació permetrà la unió amb la Gran Nau al 2021, augmentant així l'espai expositiu en més de 1.700 m2. El 2019 es va aconseguir el compromís d’una aportació de 600.000€ per la futura museografia del conjunt. Una intervenció que mostri el paper decisiu del ferrocarril com a motor d'innovació i progrés en el món contemporani. 


El projecte més important de futur és la cobertura dels vehicles històrics que es troben a la part exterior de la Rotonda per evitar el seu deteriorament i assegurar la seva preservació així com la pavimentació general del conjunt de l'espai perquè totes les instal·lacions siguin plenament accessibles. En paral·lel es continuarà la renovació dels continguts i de la tasca divulgativa i documental per a crear relats al voltant del món dels trens que sensibilitzin a les noves generacions del seu valor i de l’aportació que fa la seva utilització al benestar comú i a la sostenibilitat del planeta.

Read more